S’outurdie pu’la nuite ya biên
scura iban Oscar y Urlandu pu’la siêrra de Botas a spreita’l javali. Al ciêlu
strelladu deixaba queyir un friu de miêdu que nun deixaba Urlandu quiêtu. Als
dous homes eilli paradus ne la crona la siêrra cuntinaban de spreitar la
prainura de las tiêrras d’un lladu y d’outru de la raya, a cata d’un berullu.
D’un çufar de cuchinu que nun deixarie de sé’l javali. Méyu ancurcuvadus nal
chanu y açpuis d’un llargu silenciu assi ampéçou la cunversa :
Urlandu : Oscar…
Oscar : Qué ?
U : Hui ! Ya viste’l
ciêlu que strelladu sta ! Que
couźa mas guapa ! Sera que d’outras pessonas staran tamiên pur aqueillas
pranétas ? Pur aqueillas streillas ?!
O : Boh ! Paréce que nunca viste o ceu ! Tantos anos de vida de pastror e
so te das deconta do ceu agora ???
U : Oh Oh ! Conchu ! Home... no ! Ya you sei biên cume yê’l ciêlu. Mas star
eiqui paradu cume un selumbriu da-me ganas ya de fazer eiqui un llume ! Y de
ver aquestas streillas todas...
O : Qué ? Mas e que tem a ver as estrelas com o friu que TU estas a passar
? Tens friu ? Han ? Tens friu ? Eu não ! Bah !
U : No yê que diç Tiégui que’l
sol y las streillas son cume llumes… y biên gustarie tener you un eiqui.
Conchu, mas assi you nu antendu cume yê que géla siêmpre quandu sta la nuite
strellada. Se son llumes debiên de mandar calor par’qui diañu !
O : Mas tens friu ??? Se tens vai pa casa !!!
U : Tiégui diç que’l sol yê mas fuôrte que diç mil fugueiras de Sant’Antoñu
! Pensandu n’aquestas couźas sta-m’a dar fome...
O : Boh ! Não faltava teres friu qu’agora tens fome ! E para de falar
caralho que vais espantar o javali !
U : Sabes pur’qui me da fome ? Purque pensei ne la fugueira de
Sant’Antoñu y ne las chouriças qu’assamus al llume. Ay ! Se you tubissa un
palu tan grande pr’acunchegar ũa chouriça d’aqueilla streilla… biên sturellada…
O : Não pode !.... Tas tonto tu ! Mas como queres tu ter un pao
para chegar a aquela estrela !
U : Catanu ! Pus pur issu que nun da ! Mas se fussa de die ya you iba
anté’l sol pr’assar qualquiêra couźa !
O : O sol ? Não poooode ! Mas tu que tens bebido ? Os outrus dias as Super
Bocks não te fazian assim tanto mal !
U : Anton ? Als américanus biên que furun anté la lluna. Tu achas qu’als
dous nun ibamus anté’l sol ? No ?
O : Mas…
U : Mas si, so que nun da. Pus se Tiégui diç que’l sol ten mas fuôrça
que diç mil fugueiras de Sant’Antoñu. Inda you iba a queima’l palu antes de
sturella la chouriça.
O : E tu ?
U : Pus ténes rezon. Y you scalla
tamiên m’iba a sturellar biên sturelladicu ! Assi tamiên nun da !
O : Caralho ! Mas
calla-te pah !
Ffffffffff…..rrrrrrrfffffffffffff
fffffffff….
O : Calla caralho que ouvi çufar !
Fffffffff....... FFFFffffffffffffff sxxxxxsssssrrrrssssss
U : Yê’l javali ! Ya l’oubu you tamiên a ruçar pur’ende !
O : chssssssssss !
U : Scalla se vou anté’l sol inda me pudie abrigar cu’l javali, assi ya nun
me queimu !
O : Chsssssss caralho calla-te pah ! Que ja vejo o javali... boh... boh!!!
U : La ostia ! Ten uôllus
vurmeillus paréce’l diañu !!!
O : Não pode !
U : Catanu !
Mata-lu ! Mata-lu !
O : Chssss ! Nun fales tão alto ! Boh !?
U : Quei ?
O : Não te cheira a cigaro ?
U : Conchu ! Tenes rezon ! Ya vi llobus cun diêntes cume facas, mas javalis
cun trompas que votan fumu yê que nunca !
D’ende Oscar allevanta-se derrepente y vozia :
O : Hou !? Quem vem ai ?
Anton ũa voç méya assustada arrespundiu : Sou you.... Diabu... Mas quiên
sodes vos ?
U : Sou Urlandu...
O : Calla-te... caralho !
Anton la voç torna : Urlandu ? Arre las ostias… Que fazes pur ende home ?
Y yê anton que sale Benjamin dal
scobal c’un cigarru butandu mas fumu qu’air.
O : Oh caralho ! A minha mancha… dixu Oscar pa él mui baixicu.
Benjamin : Mas vos qu’andais aende a xurdir ?
U : Andamus al ja...
O : Andamos a contar as estrelas !
Benjamin : Quei ? Las streillas !
U : Si que queremus assar ũas chouriças !
B : Mas vos que dezis ?
SccccHHHHHH krrrrrrrrssssssssss
U : Outra véç ! Que sera agora ?
B : Oh ! Ũa lliêbre... quereis un cigarru ? Son de l’Havana !
O : NO ! (Oscar ya iba méyu
anfadadu)
Y d’ende derrepente sale outra pessona dal scobal, yêra Dalfin !
O : Boh ! Outro !
Dalfin : Hey ! Buônas nuites ! Hui ! Ya tantu tiêmpu que nun vi assi tanta
gente purqui !
B : A carruçu ! Mas que fazes eiqui !
D : Oh ! Nun habie auga an caźa y apeteciu-me venir a mandar ũa cagada pur’qui.
B : Bah ! Home pus you tamiên mandei ũa pur
ende !
O : Qué ? Um que tem fome, outru que fuma y dois que cagan !
Hai ! Hai ! O meu monte
!
D’ende Oscar nun dixu mas nada y todu anrrabiadu se fui pa casa cu’la carriña.
Y ya nin oubie a Urlandu que’l dezie : Y you ? Y you ? Aspéra-me !
Anton, als très amigus, Urlandu,
Benjamin y Dalfin turnorun tamiên pra casa pu’l caminu…
U : Ya vus cuntei la véç an
que caçei un cuneillu cu’las calças ?
D : Bah ! Padéces !
4 comentários:
cher Thierry,
bon j'ai corrigé mon post de l'été dernier, qui contenait des bêtises au sujet de tes blogs (je voyais deux auteurs là où il n'y en a qu'un).
http://taban.canalblog.com/archives/2012/08/16/24904429.html
pour me joindre
cavaille@ehess.fr
J'oubliais : j'ai lu sans trop de difficulté cette histoire de chasse au sanglier nocturne, où tu te mets indirectement en scène grand référent en astronomie du village... très drôle, très savoureuse.
J'ai écrit une petite relation sur la fête de Constantim :
http://taban.canalblog.com/archives/2013/01/12/26123710.html
:) Il y a effectivement une histoire d'étoiles. Mais moi je n'y suis pas. Il s'agit d'Oscar et Urlandu, deux chasseurs du village.
Pour l'un de mes blogs "Nun hai mas" il y avait bien deux auteurs : Moi et Nicolas Bardio, un jeune auteur (déjà 2 romans) asturien. On a arrêté car j'étais devenu le seul contributeur, lui n'ayant plus le temps.
Enviar um comentário