24/09/12

Al Tratadu d'Alcañiças

Nu sei que tal stubu la fiêsta onte pu'la tardechica que nun tube bagar d'ir alla cu'la bandeira dal Llion (scalla anté pudiêmus haber llevadu p'alla'l pendon de Cicuiru, mas pur anquantu sta cun falta de braçus y ruôdras). Mas mirai lu qu'achei agorica... al Tratadu d'Alcañiças, si home ! Mira que vai un poucu resgadicu al papelon esse... cun 715 añus tamiên nun yê de strañar !

Al Tratadu d'Alcañiças sacadu de la "Torre do Tombo"

Tamiên pudeis acha'l tratadu eiqui http://nuobasdalpraino.blogspot.fr/2009/09/tratado-de-tordesilhas.html



21/09/12

Lus 715 añus dal Tratadu d’Alcañiças

Al Tratadu d’Alcañiças fizu nal passadu die 12, lus sous 715 añus de vida ! Pur issu, die 23 ou seya n’aqueste Deimingu que ven vai haber ua fiêsta an Alcañiças pra mus lumbrar mas ũa véç d’aquestas couźas.

Serie mui buônu que vayan alla d’algũas pessonas dal Prainu purque aqueste tratadu fui’l que mus fizu purtuéźes de nacionalidade. Mas hai que dezir que quedémus llionéźes de lliêngua y muitu mas !

Al scudu d'Alcañiças

Pus sera tod'ũa fiêsta ya qu’habera caxeirus, fraiteirus y gueiteirus pu’las rugas dal llugar. Açpuis, ũa bandeira llionéźa sera antregada a la junta d’Alcañiças. Açpuis habera un çcursu de l’Alcalde y de mas outras pessonas y cuntinara la fiêsta al son de las gaitas ! Yê tamiên pussible qu’haba ende un grupu bailes alistanus. Pus ya védes que solu faltan lus nuôssus dançadores pr’anima la fiêsta cume deve ser.

Pur fin, la junta eira a oufrecer ũa céna pa’ls qu’eilli staren. Habera bolla alistana y ampanadas pra cumer. Pus you ya solu quiêru alla star. La fiêsta ampecera a las 19h.


19/09/12

Al que diga mal de la obra...


Aquesta fraze yê biên cuinecida de las pessonas de Custantin. Ya que sta gravada ne l’antrada d’un curral llougu eilli onde tiu Ribeiru ten la sue oufecina. Aquillu fui feitu an 1867, y ten alla dal qu’hoije inda se puôde ver, la couźa qu’eiqui vus scribu :

“EL QUE DIGA MAL DE LA OBRA [1867] QUE ..................................BIEN TAN BIEN”

 La gravura tal que you pensu que staba an 1867

Tal cume sta parece ser spañolu, subre todu purque sta screbidu “TAN BIEN” y no “tamiên” cume yê an mirandés. Mas la gente an Custantin cunta que la parte que falta fui apagada pur cauźa dal qu’habie sidu gravadu : “SE FODA Y EL QUE”. Agora’l que you nun antendu mui biên yê purque serie “FODA” se ten “TAN BIEN” y no “tamiên”. La logica ampon que fussa la palabra “JODA” que stubira eilli d’antes.

Mas a las vézes sequecémus couźas, y yê biên pussible qu’houbira eilli la palabra “FODA”. Tal cume sta, paréce qu’aquissu fui anton screbidu pur un alistanu. La mie splicaçon yê que’l pedreiru d’aquél tiêmpu falaba de certéza astur-llionés, y d’ende anfluançou la sue maneira de screbir.

Al retratu qu’eiqui vus deixu ten la fraze gravada cume you pensu que se pudie ver an 1867. Sera méźmu que fui assi ? De restu çculpai pur vus haber hoije faladu an tanta foda !

13/09/12

La lliêngua ne la fiêsta de Cicuiru


Astañu la lliêngua mirandéźa si stubu perźente ne la fiêsta de Santamaru. Pus tubimus varias couźas a la venda pra revendica’l nuôssu gustu de la nuôssa lliêngua. Yê ciêrtu que quaisque to’lus merdomus falavan cume debe y ten que ser, an mirandés cume siêmpre. Ya d’outrus que nu’l falaban teneran pa l’añu que daprender d’algũas palabricas, ũa couźa nurmal.

 Venda de couźicas an mirandés durante la fiêsta de Santamaru !
 
De las couźas qu’habie a la venda, ũa yêra un altoculante que dezie « YOU sTUBE an Cicuiru » y fui feitu uźandu’l simblu dal youtube ! Ũa grande y mui buôna eidéya mi ! De restu tamiên habie d’outras couźas. 


 
Ũa mas yêra ũa camiźola de branu que se pensou fazer pa’lus 50 añus dals “Rolling Stones”. Fui anton que mus viênu l’eidéya d’ouźar la lliêngua que ténen ne la capa d’un dals discus d’eilles. Y screbimus « D’afeito cula lhiêngua. D’afeito mirandés » cu’l sentidu 100 % an favor de la lliêngua, 100 % mirandés. Ende “d’afeitu” ten’l sentidu de cumprétu. Aquesta palabra yê mui guapa y ten muitus sentidus, pra mi, yê la mi purferida ! De restu, sta ciêrtu que la lliêngua de lus "Rolling Stones" ten todu a ver cu nos !




Tamiên teniêmus al simblu Storicu de Cicuiru a la venda. Nu se trata dal simblu Admenistrativu que nun eiźiste pur an quantu ! Al simblu Storicu nun ten nada a ver cu’l simblu Admenistrativu, pus yê muitu mas cumprétu ya que nun yê oufecial y d’ende pudémus puner muitas mas couźas siên tener que pagar pra tené’l dreitu de las puner !

05/09/12

Queremus chicha !


Acabada la nuôssa merendica ne la nuôssa nuôva méźa cicuirana ya teniêmus fome pra mas ! Y anton fui cume magicu, chegou-mus a las trompas un cheiricu tan buônu a allu y chicha que fumus a saber de d’onde venie… Pus alla acuncheguemus-mus a mode de llobus, you habie sacadu outra véç la Palaçuôla dal bolsu y Oscar ya s’iba babandu tantu que ya deixaba ũa augueira pu’l caminu.

 Urlandu, Alcinu y Oscar


Alcinu y Urlandu staban eilli a assar chicha, llougu s’anteirorun que stavamus a caminu. Urlandu pegou n’ũa burdiasca y mus asperaba al pie dal carretiêllu trasfurmadu an assadeiru. Alla an riba la greilla habie mas figadu de nuviellu que you sei alla ! Y pra quantas mas la chicha habie stadu de çurça cun allu, vinu brancu y nun sei qui’que mas pudie haber alla…

Pus conchu ! Que nin mus dorun de purbar ! Dixu-mus Alcinu que yêran muitus an casa y que nun iba a chegar pra todus. Yê claru que la cidra si mus habie spertadu ũa fome y ũas ganas de cumer que lu que stava na greilla nin mus habie chegadu.

Mas açpuis inda saquemus un retratu y nun sei purquei de cume ficorun, mas mirai biên qu’Alcinu sta a da la manu a Oscar y Urlandu quedou-se a dar burdiascadas al cartiêllu que fai d’assador. A las vézes cume son las couźas, couźas simples que mus fazen muitu rir. Rimus-mus cu’ls nuôssu amigus !

02/09/12

N'aquestes ultimus diês


N’aqueste sabadu, pur fin, chegoumus ua buôna nuticia. Pus tiu Dalfin, l’avugadu fizu la boda d’ouru ! Dizen qu’houbu tod’ua fiêsta. You staba a drumir cume ua piêdra y nin oubie tucar a missa, nun fui, mas gustava d’haber oubidu ua spriença de vida.
Sabeis qu’agora tenémus ũa méźa an frente la caźa la junta ! Bah, pus you llougu vi que tenie pinta pra cumer alla ua merendica. Dit’y feitu home ! Onte pu’la tardechica fumus a buscar ũas garrafas de cidra, ũa sturiana y outra senabréźa y inda chamei a miu pai qu’andava eilli a anzunar. Y ala, cumimus y buimus y biên que mus soubu eilli n’aqueilla meźica !

 You, miu pai y Oscar


Pus sabeis, la méźa fui feita c’ũa ruôdra dals Mulinus de Matancia ! Arrediabu, se lus antigus vissen al quadru que stabamus eilli a meter ! Mas an fin, assi yê la vida y van eivoluindu las couźas al puntu de nun tenermus ya peciźu de mulinus ; al granu ven ya mulidu d’outrus sitius.

  Restus de la chouriça tradicional y cidra


La chouriça que cumimus nin yêra de Miranda, pus lus fumeirus fazen-se ralicus, ya poucus fazen pur él. Yêra la chouriça de Senabria y staba biên buôna ! Al pan tamiên fui poucu, ya quaisque nun teniêmus. Mas la cidra fui toda d’afeitu ! Digu-vus you que’l gañote nu mus secou nadica y stabamus mas alégres que lus cangareijus de la llagona’l Pradu !
Y sabeis, se pa’la proxima véç que passais pur Cicuiru y que véyades alla uns moçus a quemer n’aquessa tal méźa. Pur favor, nun tengades ambeija y juntai-vus a eilles que scalla inda son capazes de vus oufrecer un bunchu de cidra ou un carolu de pan… nunca se sabe y la gente yê buônu pur aquesses lladus la Raya.