30/06/10

Dende las streillas cicuiranas

Hai un tiêmpu, uns diês, ũa sumanica onde las streillas dal ciêlu baixan pra quaisque’l pie dals cantabouçus l chanu. Venen-s’anganchar de las arbes que chamamus çreijeiras y eilli se queden culgadas anté murrer llebadas pul sol y l’air qu’assopra n’ũa niêbe que ya ten cheirus a la alfa dals branus.

28/06/10

La pereira'l tiu Manuôlu

Manuôlu Brixemu yêra’l miu buôlu de Cicuiru. Tenie un tagallu de vacas y arbes que daban fruita buôna. Gustaba-l las gromas cume un die quandu’l dixu a Alcinu de pequeiñu : « Mira chamorun-me uns dal petroliu y buscan rapazes cume tu… mas y tu que studus tenes ? … Ah, no… mas tu nun puodes qu’inda nun tenes la quarta classe ». Gustaba d’andar c’un jurnal debaixu’l braçu pra mustra que yêra cultu cume lus d’alla baixu, mas quandu lu lie yêra d’alrubés !
La pereira'l Llazaru
You y él gustabamus d’aqueilla moça qu’aparecie na TVE1 y que se chamaba Leticia Ortiz. Quand’eilla dezie “... que lo disfruten en la uno”, nos alla l’arrespundiêmus cun un buônas nuites. Y issu anté’l die anque mie buôla Calmentina y mie mai pensorun que stabamus buôbus de fala pa’la tervizon !... « Ah pai ! Mas vos nun védes qu’eilla nun vus vei ! A mie que mas me da… s’eilla me dixu buônas nuites !! »
Furmigas...

Tenie muitus amigus alistanus… y afinal you tamiên sou eigual ; al mas de lus mius amigus son spañolus. You tamiên andu cun llibrus an baixu’l braçu que niên siêmpre percebu, y digu a las vezes couźas siên sentidu que solu you naquel mumiêntu puodu antender...

... y abeillas.
Pur issu, l’outru die fui a vé cume staba la sue perreira ; chena de vida que staba ! Florida cume ralas vezes la vie, cun froles y abeillas an vuôltia; cun certeza las de tiu Zidériu. Y las furmiyas tamiên pu’llie andaban. Vie-la cume él talveç gustarie de l’habé vidu, assi toda branca, inda pura... “Mira... Issu si que yê auguardiênte !”

15/06/10

Chamadeirus an mirandés ya !

Samartinu
Señor perźidiênte la cambra de Miranda’l Douru, Scrivu-vus hoije cun la gana de vus dezi que ya stamus fartus de vé errus nals nomes las nuôssas tiêrras. Cume quiêra que tenereis vidu que tengu andadu a eimanda als errus mas cume las mies curreçones son de papel y cu l’auga que mus ten venidu aqueste tiêmpu atras todu. La couźa quedou-se ciêrta niên para alla de mui pouquechicu. Cu’la cuncencia que fagu talveç dalgũa couźa eilegual, tengu, cunfessu, miêdu cun die destes inda m’apareça an caźa ũa dobra de la GNR. Pur issu, pidu-vus que fagades un sfuôrçu pra mudar lus carteles y puné-lus cume ten que ser ! Na nuôssa lliêngua ! Cume you sei que nestes ultimus tiêmpus vus teneis andadu mui “percultural”, nun debe de ser mui cumplicadu pra vos d’antender tal pedidu y de vus anteirar de la falta cultural que tals errus amponen a la vista de qualquiêra un que passa pur’qui. Ya agora pudeis ampeça pu’l de Cicuiru purque cume vos sabeis, nos eilli somus todus dal vuôssu partidu puliticu y anté teneis ũa filla de la nuôssa tiêrra a traballar dal vuôssu lladu. You a las vezes anté me botu a pensar cume yê que vos inda nun pensestes nissu ya. Quei ? Bon, anton cume yê que qureis fazer ? Cuntinu you a currejir cu’lus mius papels, mandais la GNR a mie caźa ou butais ũa manu ? Sperandu a que m’arrespondades, Un samartineiru de cicuiru,
Tiégui. Squecimiêntu : Ah ! Y se pur acaź’un die vus ven ordres d’alla de Lisboua a dezi que me quiêren prender. Yê que cume stou agora a vivir an Paris, sera mas façel que seyan lus de la GNR de Lisboua qu’agaren l’avion pra me venir a buscar eiqui. Pus nun valera la péna que vengan lus de Miranda…

07/06/10

3 añus cun ti falandu an charru

Ya fizu fai uns diês très añus qu’al cadernu, esse que you vus scribu, eiźiste. El quiźu-se acumpañador dal xurdimiêntu la lliêngua mirandéźa que cumeçou an 2007.
Y mas qu’issu, fui divulgador y revendicador de la fala rayana que rala son las vezes an que se scribe. Pus al mas de las vezes, las pessonas perfiren seguir la convenção y screbir “ls” an veç de “lus” ou “als”. Sendu assi fui eiqui que pur la purmeira veç se screbiu la fala samartineira y hoije aparece-me que la mellor maneira pra screbi tal fala inda yê’l mudélu catalan: gats, mans, pers, gors,... Al cadernu quiźu-se divulgador dal que you çcubru to’lus diês suôbre lus llionéźes y als sturianus. Y anton assi quiêre-se uñificador c’ũa giênte que tamiên ten falas que son dal nuôssu chanu, direi you. Ya agora vamus eiqui a rapassar aquestes ultimus trés añus, mas solu cun retratus y poucas palabras :
Un pobu : CICUIRU...
... y ũa lliêngua : l mirandés.
Dende Paradela... ...pu'lus altus, la frols y las cruzes...
... anté Sandin.
De lus tiêmpus de l'Einviêrnu cu'l fumeiru...
... anté la Lluç y'l Samarcus...
... adonde s'ajuntan Zamoranus y Mirandéźes; un meźmu y unicu pobu.
De vidas y modas squecidas ...
... anté un pobu que renace.
De couźas pra rir y traballar ...
... traballus que quedan de lus que se van.
De çreijas cume pendones...
... y dals dançadores purteitores.
De la Primavéra cicuirana...
... passandu pul valle samartineiru...
... dals valls cicuirans...
... adonde hai couźas qu'angañan...
... y couźas que rellampan.
De la vida aparecida...
... pu'la Raya se bot'a currer...
... anté'l die que se cansa.
D'an baixu la tiêrra...
... inda lus segrédus qu'hai.
Siên qurer sé de mala leche cu’las pessonas que nun gustan niên de mi, niên dal cadernu apénas irei dezir que passen pur Custantin qu’hai n’entrada d’un curral ũa couźa screbida so par’eilles : “El que diga mal de la obra que se f...” Y que se lembren dissu que se dezie dantes, que you nun me deixu fazé :
Alla, alla riba Contra la Raya, Sta ũa perra parida, Que muôrde que rabia.

01/06/10

Hai que s’apercatar que si falamus llionés !

L’outru més, quandu stube uns diês an Cicuiru, nun die daqueilles falei un ratu cun tiu Zidériu. Y palabra açpuis palabra él sacou-me ũa que you nunca habie houbidu, assi cume él sabe : “Carallu, quandu m’apercatei ya s’habie muscadu !”, apuntandu cu’la cayata pal barriu d’alla pa riba.
You quedei-me pensandu naquessa palabra « aparcatei »... mas y que qurera dezi l’home cun issu ? Y cume la cumbersa cuntinou, you ya nin’l pedie al sentidu. A la nuite, passei pu’la caźa’l pobu y eilli pedie se dalgun sabie al sentidu « d’apercatar », mas no, nada, naide sabie… Dalfin, inda la screbiu nun papelicu pra vé s’achasse quiên soubissa an Miranda, mas tamiên nun reźultou.... « ho ! Issu son palabras qu’ambenta tiu Zidériu”, fui la unica respuôsta que tube.
Issu yê purque tiu Zidériu ten siêmpre daqueillas cuôntas que te vai deziêndu assi, y cun mi siêmpre acaba deziêndu :”bah ! Tu vai ansinandu’l que you te digu a lus francéźes !”
La nuôssa lliêngua, dende Sandin anté Llanes
Hoije, gracias a él vou ansina ũa couźa, no als francéźes, mas si als mirandéźes. Purque aquessa palabrica “apercatar” andei a busca’l sou sentidu an todas las fuôntes screbidas de palabreirus an mirandés, mas nada, nun staba an ningun sitiu. Yêra cume se fusse ũa palabra çcuñecida !
Mas hoije turnou-se-m’a venir essa palabra a la memoria y anton fui-m’a cata deilla nun decionairu llionés. Y sabeis al quei ? Achei-la ! Si achei-la nun decionairu, nun palabreiru llionés. Mas anton, cume yê que puôde ser qu’ũa palabra dezida pur un cicuiranu nun steya an ningun decionairu mirandés, mas si nun decionairu llionés ? Dende, deixu-vus pensa nissu y a vé que tal m’ides arrespunder ! Ya se m’iba squecendu; apercatar. La palabra yê cumpuôsta assi a-per-catar. Catar ten eiqui al sentidu d’apañar, de ver culs uôlls y per yê un cumpuôstu llatinu que ten un sentidu oumentativu cume an fundu y perfundu ou feitu y perfeitu. Ou seya apercatar yê da-se decuônta dalgu.
Assi que speru qu’hoije si vus apercatestes qu’al que nos falamus, al que nos chamamus mirandés, nun yê nada mas qu’al llionés que sta eiqui, an Purtual.