20/02/09

Zamora nacionalista ?

Soutru die iba you an caminu dal Eroski de Zamora quando al passar an frente la scuôla d’anfermerie achei un munton de cartazes llionistas pu’las parédes. Ya veyu que lus studantes siempre stan a la punta dal ultimu avançu puliticu regional, algu cum an França. Mas sera issu mesmu buonu de misturar lliêngua y pulitica ? Nun sera isso prigoźu ? Nun eyra issu afeitar al recoincimiêntu de la lliêngua ? You achu que si.
Vos mirai biên. Nos an Miranda nunca mesclémus lliêngua cun pulitiquices, se no cuncerteza qu’inda stariêmus hoije a berar. Anton purquei nun teneis un menistru Llionés que vaya a l’ansembleya falar an Llionés, de la meźma cum acunteciu eiqui ? Quandu you veyu las manifestaçones pu l’anterneta, you alla pensu : mas sera meźmu que saben todus falar Llionés ou fazen solu issu pra guerra entre PP y PSP nun sei quei, Rajoi y Çapatero ? Sabeis an Euskadi, la meyor parte de la violencia rugalleira yê feita pur jobes que nun saben falar Bascu y inda menus lu son. Y assi vai al mundu, nos lus jobes gustamus muitu de berar, mas berar cun pulitica… issu que s’affoda !

12/02/09

Eitnologie Cicuirana an Mirandés

Al nuôvu cadernu de Cicuiru :"Cicuiro Ye la Mie Tierra"
Apareciu hai uns dies atras un cadernu d'eitnologie Cicuirana scribidu an Mirandés. Yê claru feitu pur un Cicuiranu, que assi sendu puderie screbir cum you, a la mie moda, mas dixu-me que perfire la moda an que l'ansina al sou purssor de Mirandés.
Purssor me direis-vos ? Si purque al rapazicu inda sta ne la scuola de Miranda i daprende a screbir an Mirandés. Cum él tamiên sta bubicu pur aquessas couźas de Cicuiru pus decediu fazer esse cadernu.
El ira alla punendu las sues teorie suôbre al pobu y las sues ouriges, las couźas que d'ancuntrara pu'lus caminus squecidus de la raya. Y pur issu gusterie que fussades alla a ver al sou traballu, y que'l deixassades algũas palabricas de parabiênes.

06/02/09

10 añus an frente al gubiêrnu, 1000 añus an frente al mundu !

Hai quiên diga qu’al Mirandés naciu hai diêç añes... Bohanda ! Anton quiêr dezir que s’ambantou ũa lliêngua assi an dous dies, no ???
Mirandés an Lisboua, "Praça do Rossio"
DIÊÇ AÑUS AN FRENTE AL GUBIÊRNU, MIL AÑUS AN FRENTE AL MUNDU
La mie lliêngua ten diêç añus d’eidade, Sera aquessu verdade ? Eilla viu poucus gubiêrnus, Mas pur eilla passoran muitus einfiêrnus. Yê de pai Celta y de mai Llatina, D’adonde ven anton, a ver s’atinas ! Passa pur ser fina, Que purtegida quedou-se n’ũa squina. Eilla vive nun sitiu adonde l’auga mana, Antriçada antre Purtual y Spaña. Abita ũa chabola, Llougu eilli an frente la tiu Chanola. Ten un cuôrpu que niên suôñus, Y ũa pél que sabe a bruñus. Ten ũas llanas, Que pur eillas l’amor mana. Gusterie you buer naquessa fuônte, Tucar lus sous labius que son puôntes, Pra outru mundu, De sabedorie ya alegrie biên perfunda. Yê d’eidade y inda yê nuôva d’eiternidade, Ten un numaru pra ser eidiênteficada, Ũa llei que diç que puôde ser ajeitada. Pra de todus ser la namurada ! Y tu gubiêrnu ? A mie moça l deste un numaru ! A ver se la deixas vivir y que nu’l fagas un einfiêrnu. Que se me la pones n’ũa cadena, Nun sei se nun churarei ũ anchena !
Tiégui Albes, 30 de Janeiru, nun avion pra Lisboua passandu pu riba Llion.

05/02/09

Al Mirandés, lliêngua de turistas ? Patacus contra Mirandés !

Soutru die vie screbidu n’ũ antervista qu’al Mirandés ten tamiên de ser apurveitadu dal puntu de vista turisticu. Pus ya se diç qu’hai pessonas que solu venen al Prainu pr’oubir tal lliêngua. You tamiên antes pansaba assi anté purque assi yê ũa maneira de ver la lliêngua mas perźente dal puntu de vista screbida y falada. Mas sera issu meźmu buonu ? Finalmiênte achu que no, y nun vou ende agarar la puźiçon que diç :”biên ou mal falan de nos”. Eimaiginai-vos s’al salir a la ruga m’ancuontru c’ũa cambada de Lisboétas ou un tagallu de Xinéźes a pediren-me pra falar mirandés ! Uns cu’las maquinas a sacar retratus outrus cu’lus vidius a filmar... que barafundia serie aquissu ! “Fifty dollars to hear you in Mirandese!” Ostia y pra mas tenerie que purstituir la lliêngua ! Tamiên nun queriên mas nada oh !
Finalmiênte, puner la lliêngua nun sentidu turisticu puderie dar mas merda qu’outra couźa. Eimaiginai-vos agora que you querendu ir a pedir ũas batatas al miu vezinu, tenerie purmeiru que sprar n’ũa fila de vinte pessonas que’l stariên eilli a scuitar la cuônta de las calças azules. Y niên eimaiginais lus cunflitus qu’hai ya antre pobus pur cauźa d’issu. Yê’l que se passa agora cu’la « rota da terra fria » que vou agora a zambuôlber an dous puntus : -Un yê la tuponimie. Quei ? So lus pobus d’aquessa tal “rota” tenen dreitu a rugas, ya placas an Mirandés ? Sera que nals outrus pobus nun se fala Mirandés anton ??? oh ! Anté parece qu’al Prainu se queda ende a la cuosta dal çurraque y açpuis Cicuiru y Samartinu yê merda ??? -Outru yê al finançamiêntu que yê dadu a esses tals pobus de la “rota” que deixa lus outrus cun ambeija. Quei pensar ? Qu’hai pobus qu’arreciban mas deñeiru qu’outrus issu yê verdade.
Pensar qu'al Mirandés yê ũa suôrte pal turismu yê apénas fazer de la lliêngua un arrecuôlle patacus ! Yê fazer dal sou ansinu nada mas qu’ũa purpaganda turistica.Yê llimitar l’eiboluçon de la lliêngua a no mas no ménus que “buônus dies mus dé Dius”. Purque se creis fazer deñeiru cu’l Mirandés, y yê’l que vai acuntecer nunca la lliêngua cunseguera ir an frente, ya que dara l’eicencial, al deñeiru. Vedes siên antrar an caricaturas qu’hai couźas algu strañas, mas assi yê. Tamiên nun quiêru ende quedar a pensar, cum ya me deziêren que la llei habie sidu vutada mas pur lus tals antresses turisticus que pu’la lliêngua propria... You se scribu an Mirandés, yê purque fai parte de las lliênguas que sei, niên mas, niên ménus. Pra turistas yê que nunca sera. Anton al Mirandés, lliêngua de turistas ? De cientistas ? No, nada, Mirandés lliêngua de giênte !